Ahir vaig assistir a la jornada sobre la nova Oficina Judicial i el recurs de suplicació que va organitzar el col·legi de graduats social on van actuar com a ponents els magistrats Josep de Quintana, Sara Pose Vidal, Jacobo Quintans i el catedràtic de dret processal de la UB Jose Luis Vazquez Sotelo.
Interessant ponència va ser la de Sara Pose que va fer un anàlisi de la reforma implantada sobre la LPL per la Llei 13/2009, de 3 de novembre, de reforma de la legislació processal per a la implantación de la nova Oficina Judicial i que segons la judicatura entra en vigor a partir d’avui.
Com a fets rellevants haig de destacar que mitjançant aquesta llei es concedeix unes majors competències al secretari judicial deixant el paper del jutge tan sols per jutjar i fer executat el jutjat. L’acte d’admissió de la demanda la farà el Secretari Judicial, però l’arxiu sols ho podrà fer el Jutge (jurisprudència del TC). Respecte a les modificacions sobre la llei cal remarcar:
– La modificació de l’article 5 de la LPL respecte a l’examen d’ofici de la competència territorial, equiparant el procès a la LEC a la línia marcada per la jurisprudència.
– La supresió de la inhibitoria que desde la reforma de la LEC a l’any 2000 va quedar prácticamente inaplicable (art. 14 b)), per tant, queda com la única manera de plantejar l’excepció processal per qüestions de competència la declinatòria, al igual que el procediment civil.
Respecte a les parts processals, cal remarcar la figura del graduat social ja que es reforma l’article 18 (respecte que no cal estar col·legiat per a comparèixer i representar a les parts) i l’article 21 respecte que s’encarregaran de la representació tècnica.
En quant al procediment cal remarcar el següent:
– Acumulació d’accions. Regulació de l’acumulació subjectiva i, s’afegeix una excepció a la prohibició d’acumulació d’accions i és la de que quan s’invoqui l’extinció per la via de l’article 50 ET per falta de pagament del salari (lletra b) apartat 1) la reclamació salarial es podrà acumular a l’acció sol·licitant l’extinció indemnitzada del vincle (reforma 27 LPL). Serà el Secretari Judicial el competent per verificar al concurrència de les condicions per l’acumulació.
– Aplicació de la opció tàcita a tots els actes sotmesos a termini de caducitat.
– Creació de l’acumulació per processos interconectats (art 30 bis) i que es donarà quan entre els objectes dels procediments hi hagi una connexió tal que, de seguir-se per separat, podrien dictar-se sentències contradictòries, incompatibles o mutuament excloents.
– Escau l’acumulació del procediment per via d’ofici (art. 31) i van comentar el tema de l’acumulació de procesos esdevé forçosa quan les dictes les parts [no he trobat aquesta imperativitat, però crec que es referirà a l’acumulació automàtica de l’article 32].
– Respecte a l’acumulació de recursos s’acordarà sempre i quan ho demanin les parts, si hi ha identitat d’objecte, és a dir, quan es tracti de sentències i recursos clònics.
Respecte als actes de comunicació cal remacar que el mes d’agost esdevindrà hàbil (reforma 43.4 LPL) per, a més de les que ja coneixem, assumptes de movilitat geogràfica, modificacions substancials de treball i per la conciliación de la vida personal, familiar i laboral.
També ja no es podrà presentar els escrits davan el jutjat de guàrdia.
Respecte als actes del secretari judicial (art 206 LEC), seran:
– Diligències d’ordenació (desapareixen les providències).
– Decrets que seran ressolucions.
– Diligències de constància.
Pel que fa al procediment ordinari cal remarcar les modificacions següents:
– Demanda. El Secretari Judicial (81 LPL) advertirà dels defectes o omisions de carácter formal (4 dies subsanació). Però hi ha una absència sobre el control sobre el fons, podria donar-se una inconstitucionalitat pel que fa a la manca d’aquest control, per tant es planteja el problema del control sobre els requisits respecte al fons que haurien de ser revisables, sobre el que no queda suficientment clar sobre si s’encarregarà el jutge o no (art 82 LPL), caldrà recodar la jurisprudència del TC sobre el control substantiu (‘el juez debe tutelar la demanda’). Si s’ha d’inadmetre la demanda, el secretari judicial serà qui passi constància al jutge qui ho haurà de fer.
– Remarcable també és el fet que juntament amb la presentació de la demanda cal presentar la conciliació prèvia, en cas contrari ni s’admetrà ni amb carácter provisional ni amb carácter definitiu.
– Pel senyalament de la vista s’encarregarà el secretari judicial (182 LEC), així com també la competència per suspendre’l.
– La citació varia: ara es citarà a l’acte de conciliación davant el secretari judicial i per la vista oral, és a dir, 10 minuts abans acte conciliador davant el secretari i deu minuts més tard, vista oral (84 LPL). Cal remarcar que no es diu res sobre la posibilitat de l’intent conciliador del jutge. En cas que hi hagi conciliació, el secretari l’aprovarà per decret.
– Respecte a l’acte judicial, el secretari podrà no estar-hi present durant l’acte de judici, ara bé, de moment serà impossible ja que sols es permetrà quan es donin els requisits establerts legalmente, és a dir, la completa funcionalitat de la signatura electrònica i el funcionament dels mitjans tecnològics.
– S’admetrà l’acta manuscrita com a última opció.
– Les diligències de ‘mejor proveer’ passaran a denominar-se diligències finals (igual que la LEC).
Modificació del procediments especials: important rellevància té la modificació de l’article 138 i la introducció del 138 bis, pels quals es suprimeix l’acte de conciliació prèvia per qüestions de movilitat geogràfica, modificacions substancials de treball i per la conciliació de la vida personal, laboral i familiar (compte que són els mateixos casos els quals ja no és inhábil el mes d’agost). Excepcionalment escaurà recurs de suplicació per casos d’afectació general (s’haurà d’expressar i acreditar).
Sobre el recurs de resposició escaurà també sobre les diligències i decrets del secretari judicial, qui s’encarregarà de resoldre (únic recurs gratuït).
Sobre el recurs de revisió tindrà un cost de 25.-€.
I poca cosa més es va explicar a les ponències ja que no va haver-hi més temps. Respecte a la resta de ponents, poques qüestions a remarcar…